Si considerem qualsevol objecte, per exemple un llibre, el podem mesurar de diferents maneres.
Així, podem determinar el seu pes, és dir, la massa que el constitueix, la massa que ÉS.
Com que la massa està formada per energia (E=mc2) també el podem mesurar segons l’energia que conté la massa del llibre, és dir, l’energia que ÉS.
També podem mesurar les seves dimensions, o sia, la seva llargària, la seva amplada i la seva alçada. És dir, l’espai que ÉS. I aquest darrer és el concepte clau de tot: l’espai que ÉS, i no pas l’espai que ocupa.
L’espai és un atribut dels objectes, una qualitat, una característica intrínseca. El que vol dir que sense objecte no hi ha atribut, no hi ha qualitat de l’objecte, no hi ha característica intrínseca.
Tenim la idea preconcebuda que l’espai és com un contenidor dins del qual existeixen els objectes, com si prèviament a l’existència de les coses calgués un espai dins del qual ubicar-les. Ara bé, hem d’entendre que l’espai és un atribut més dels objectes, de la mateixa manera que ho són la seva massa o la seva energía. Els objectes no están dins l’espai. ELLS MATEIXOS SÓN ESPAI.
I si l’espai és un atribut dels objectes, o sia, que sense objecte no hi ha atribut, que sense objecte no hi ha espai, vol dir que l’espai de l’univers, l’espai buit, l’espai interestelar, l’espai dins del qual està ubicat tot el que constitueix l’univers (planetes, estrelles, galàxies … ) ÉS UN OBJECTE del qual només percebem les seves dimensions espacials. És un objecte constituït per una “substáncia X” (per anomenar-la d’alguna manera – podeu dir-li Èter si voleu -) de la qual només podem percebre el seu atribut de dimensió espacial, només podem percebre la seva longitut, la seva amplada i la seva alçada.
Si, per exemple, una peixera fos l’univers, tenim la idea preconcebuda que necessitem del vidre de l’aquari per aguantar l’aigua i els peixos de dins l’aigua. Però realment no és així. Si una peixera fos l’univers seria com tindre un aquari en què l’aigua s’aguanta sola sense el vidre, i els peixos de dins l’aigua també s’aguanten sols. Perquè els peixos, ells mateixos són espai. I l’espai que hi ha entre els peixos, és dir l’aigua, també és un objecte que ell mateix és espai. Els peixos no ocupen un espai. Ells mateixos són espai. L’aigua no ocupa un espai. Ella mateixa és espai. En aquest exemple, els peixos serien els planetes, estrelles i galàxies i l’aigua l’espai buit interestelar.
Per què pensem que l’espai és un contenidor en comptes d’un objecte per ell mateix? Perquè la nostra percepció ens enganya; la nostra percepció en la nostra vida quotidiana ens “obliga” a pensar d’aquesta manera i no pas d’una altra. Ho explicaré amb el següent exemple:
Si estem contemplant l’aigua d’una piscina, diem: “Això que veig és l’aigua de la piscina”. En canvi, quan ens capbucem dins l’aigua i des del fons mirem cap a la superficie, diem: “Això que veig és l’aigua de la piscina”.
I aquesta última observació és errònia. Perquè si quan estem a fora i mirem la superfície de l’aigua diem que el que estem veient és aigua, per força, quan estem dins l’aigua i mirem cap amunt la superficie de la piscina, el que estem veient no és pas l’aigua, sinó l’aire. És dir, amb la vista no percebem el medi dins del qual estem.
Com que sempre estem dins l’aire, quan mirem la superficie de la piscina no ens costa gens dir que el que veiem és aigua. Però com que estem acostumats a pensar d’aquesta manera per la nostra experiència quotidiana de tota la nostra vida, quan per uns breus moments som dins l’aigua i guaitem cap amunt la superficie, diem erròniament que el que estem veient és aigua, quan realment, el que estem mirant és l’aire, perquè en aquests moments som dins del medi aquatic, medi que no percevem amb la vista.
De la mateixa manera que quan estem fora de l’aigua, és dir, dins l’aire, no percebem l’aire dins del qual estem. De la mateixa manera que un astronauta que fa un passeig dins del buit de l’espai, no percep l’Espai, no percep l’objecte anomenat Espai perquè està dins l’objecte, està dins l’Espai. No el pot percebre, només els seus atributs espacials de llargària, amplada i alçada, i pensa que està dins un contenidor buit dins del qual existeixen les coses, perquè l’experiència de la seva vida quotidiana des que va nèixer no li permet pensar d’una altra manera.
Amb aquesta definició d’espai s’entén com és que amb el Big Bang també va començar l’existència de l’espai, i no només de la matèria i de l’energia.
D’aquesta definició d’espai se’n deriven les següents conseqüències que seran objecte d’explicació en futurs artícles:
1- Quina forma té l’univers.
2- La primera teoria sobre què és la gravetat (hi ha una segona teoría que ja s’explicarà en un futur artícle).
Autor de la teoría: Jordi Montell Garcia